Pràctica B.3 - Presentació i anàlisi d'una aplicació de la web 2.0 - Google Drive

Presentació i anàlisi d'una aplicació de la web 2.0

Google Drive

He escollit la presentació i l'anàlisi d'aquesta aplicació de la web 2.0, perquè és una de les eines que més utilitzo en el context educatiu superior, però també en l'àmbit professional.

Logo Google Drive

El Google Drive és un servei llançat el 2012 que permet emmagatzemar arxius en Internet de manera gratuïta però amb l'opció de diferents plans de pagament. Google Drive va aparèixer reemplaçant a Google Docs, que era una app de característiques similars. Al Drive pots emmagatzemar fotografies, vídeos, dibuixos, arxius de text i molts altres tipus de documents. La versió gratuïta ofereix 15 GB realitzant un servei de "cloud computing".

Els usuaris poden accedir als seus arxius des de qualsevol ordinador, tablet o smartphone amb el seu e-mail i password. Això fa que sigui possible compartir arxius amb moltes altres persones.

És en aquest aspecte de "compartir" on Google Drive ha sigut una eina imprescindible a l'hora de fer treballs grupals durant el grau d'Educació Social. Aquest recurs i la utilització adequada assegura el desenvolupament de la competència digital de l'alumnat. En el Marc Comú de Competència Digital Docent de l'Institu Nacional Tencològic Educatiu i Formació de Professorat (INTEF, 2017) aquesta competència s'estandarditza en 5 àrees:

1. Informació i alfabetització informacional

2. Comunicació i col·laboració

3. Creació de continguts digitals

4. Seguretat

5. Resolució de problemes

Però hem de tenir en compte que la universitat encara avui dia repeteix pràctiques tradicionals. Als estudis superiors es contempla una mancança d'aprenentatges transdisciplinaris, col·laboratius i compartits, com si està succeint a la primària (Domingo-Coscollola, Onsès-Segarra i Sancho-Gil, 2018). Evidenciant que "la formació docent no està en sintonia amb el que està succeint en el món real" (Sancho-Gil et al., 2017).

Per afavorir l'alfabetització digital de l'alumnat s'han de promoure espais que fomentin l'aprenentatge col·laboratiu mitjançant les TIC (Nascimiento i Knobel, 2017), tenint en compte que el desenvolupament de les habilitats comunicatives i de col·laboració afavoreix l'aprenentatge i el treball en grup a partir de la reflexió, l'anàlisi i la resolució de problemes (García-Valcárcel i Tejedor, 2017). És important l'ús de les tecnologies emergents com eines cognitives per resoldre problemes dins d'un entorn d'aprenentatge autèntic (Herrington i Parker, 2013).

Tapscott (2010) centra les pràctiques pedagògiques en l'alumnat, basant-les en la col·laboració i la solidaritat entre els mateixos estudiants. A partir de la següent classificació es poden veure les característiques principals d'aquest model basat en l'aprenentatge de masses i el model basat en l'aprenentatge interactiu.

Google Drive es converteix en un sistema obert a les persones que interactuen permetent l'autoria i la co-creació en l'intercanvi de la informació i la construcció del coneixement. I és en aquest punt on poden veure un canvi profund de l'esquema clàssic de comunicació basat en:

a. Un ecosistema d'emisors que no difonen els seus missatges de manera unilateral.

b. El missatge és un món ober en xarxa, modificable a partir de les persones que l'utilitzen.

c. Una transformació del rol de receptor clàssic a coautor. Aquest nou subjecte és invitat a la lliure creació i els missatges obtenen, adquereixen i guanyen sentit amb la seva intervenció.

És sota aquest esquema on per a mi Google Drive guanya la importància de treballar-hi en els seus aplicatius, perquè podem estar treballant en el mateix document alhora i en grup de manera col·laborativa mentre per exemple tenim una conversació a través de google meet.

I és amb això amb el que vull concloure aquesta anàlisi sobre Google Drive, tenint en compte que en la nostra pràctica professional hem de tenir cura de les dades personals d'altres usuaris i fixar-nos en la seguretat que Google Drive ens pot oferir envers aquestes pràctiques sense posar en perill cap subjecte.

Bibliografia

Aparici, R. & Silva M. (2012) Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58. 

Domingo .M.; Bosco Paniagua, A. Carrazco, S. & Sánchez, J.A. (2020) Fomentando la competencia digital docente en la universidad: Percepción de estudiantes y docentes,  Revista de Investigación Educativa, 38(1), 167-782 

Annexos

Exemple del meu Google Drive ordenat per assignatures i tasques.